divendres, 5 de juny del 2015

20th CENTURY CLASSIC MUSIC II

Michael Nyman (1944)


             Jordi Savall (1941)


             Steve Reich (1938)


Philipp Glass (1937)


              Arvo Pärt (1935)


             Luciano Pavarotti (1932-2007)


     Karlheinz Stockhausen (1928-2007)



             Mstislav Rostropóvitx (1927-2007)


                Pierre Boulez (1925)


           Maria Callas (1923-1977


       Györy Ligeti (1923-2006)


Iannis Xenakis (1922-2001)


        Jhon Cage (1912-1992)


             Olivier Messiaen (1908-1992)


         Herbert Von Karajan  (1908-1989)








El primer moviment de la segona meitat del segle XX en la música clàssica va ser la música electrónica gràcies als avanços tecnòlogics per produir sons. Hi ha algún compositors com Xenakis que va utilizar oridnadors i instruments electrònics en moltes composicions .

Si be el modernisme en si és música d´avantguardia es refereix als moviments radicals i controversials on el concepte de música arriba fins als limits sinò els sobrepasa., utilitzant elements col sorolls , enrigestraments, el sentit de l`humor, l`atzar, la improvisació, teatre,  absurd , el ridicul o sorpresa , els compositors que van fer això van ser Jhon Cage o Stockhausen

Una altra tendencia es la micropolifonia es tracta d´una "simultanïetat de diferents linies , ritmes i timbres", aquesta técnica va ser utilitzada per Ligeti . En la década dels seixanta van començar a explorar el minimalisme , que es el domini dels processos en música dels fragments se superposen en capes un dels altres sovint es repeteixen per produir la totalitat de forma sonora, alguns representants son Philpp Glass, Steve Reich o Michael Nyman.

Una altre corrent es la nova simplicitat es una tedéncia als anys viutanta els compositors van pripugnar una immedietasa entre l`impuls creatiu i el seu resultat musical (en contrast amb l`elaborada planificació precompositiva característica de l ´avantguardisme) amb l `intenció de crear una comunicación més fácil amb el públic. Un compositor es Arvo Pärt .

Una corrent es la nova complexitat que va sorgir a la década dels vuitantat al Regne Unit en què es carecteritza per l`ús de tècniques que porten fins als limit les possibilitats de l`escriptura musical, un representant es Brian Ferneyhough.

També hi ha el poliestilisme que es una referència de molts estils o tècniques musicals, com  Frank Zappa. És important l`escola d`Amèrica Latina com Piazzola, Ginastera.









http://ca.wikipedia.org/wiki/Música_del_segle_XX

http://es.wikipedia.org/wiki/Música_acadèmica_del_siglo_XX

http://fr.wikipedia.org/wiki/Musique_moderne

http://en.wikipedia.org/wiki/20th_century_classic_music

http://de.wikipedia.org/wiki/Neue_Musik

http://it.wikipedia.org/wiki/Musica_moderna

http://pt.wikipedia.org/wiki/Música_do_século_XX

http://nl.wikipedia.org/wiki/Klassieke_muziek_uit_de_20e_eeuw